Colita, Galia, Paquito i Misia  © Oriol Maspons 1993

Isabel Steva Hernández, més coneguda com a “Colita” (Barcelona, 1940) deu aquest nom al seu pare, qui li va explicar que havia nascut sota una col, com tants nens de la seva època. Dona de armas tomar, ha seguit la petjada de la seva ciutat i dels qui l’han fet el que és: Barcelona, la seva estimada, la seva amiga, el plató on gent de tota condició i gènere han estat objectiu de la seva mirada. Des dels seus inicis s’apropa a mestres tan importants com Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Francesc Català-Roca i Leopoldo Pomés, quins, a més de companys de professió, acabaran sent amics. Durant els seus inicis i de la mà del seu mentor i amic Paco Rebés, es va apropar al món gitano del Somorrostro i Montjuïc, al Flamenc, al Barri Xino de Barcelona, a Les Rambles, a l’arquitectura de la ciutat i de quins la volien explicar: Ana María i Terenci Moix, Alexandre Cirici, Josep Maria Carandell, Jaime Gil de Biedma, Juan Marsé…

Amiga dels seus amics, no va dubtar en engrossir el seu cercle amb tota la gent, que passat el temps, s’han convertit en protagonistes d’aquesta ciutat i de la seva història. El seu instint, la seva curiositat i el seu esperit periodístic han fet que la seva galeria de retrats sigui immensa i, en molts casos, desconeguda. Personatges que van des d’Ocaña a Gabriel García Márquez, de Maria Aurèlia Capmany a Joan Miró, de Salvador Dalí a la Bella Dorita, d’Orson Welles a Carmen Amaya…

Colita ha participat i retratat moviments com la “Gauche Divine”, l”Escola de Barcelona” o la “Nova Cançó”. Ha col·laborat amb publicacions com Interviu, Fotogramas, Cuadernos para el diálogo, Telexprés, etc. Treballadora incansable, amb les seves càmeres coll avall va sortir al carrer, comprenent que la transició democràtica era un moment irrepetible del qual s’havia de deixar constància gràfica: el tancament de Montserrat, la mort d’en Franco, les manifestacions polítiques… i com sempre, implicant-se de valent en el feminisme i en la reivindicació de qualsevol dret relacionat amb la llibertat amb majúscules.

En els seus quaranta anys de professió, ha realitzat més de quaranta exposicions i publicat més de trenta llibres. La seva obra es troba a col·leccions com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS). Li han atorgat entre altres premis, la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, Doctora Honoris Causa per la Universitat de Bellaterra, la Creu de Sant Jordi, Premi Nacional de Fotografia, Premi Bartolomé Ros, Mestre del FAD i Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts.